Qui la fa la paga!

Això és el que el lector constatarà a “Ombres al barri vell”, una novel·la detectivesca de Salvador Casas, de tall absolutament clàssic, al contrari de la majoria d’obres d’aquest autor gironí que demostra una especial predilecció per les “crook stories” o novel·les escrites des del punt de vista del delinqüent. De com va anar prenent cos aquesta història, dels personatges i de tot plegat, vam parlar a l’Ateneu Barcelonès el dijous 18 de desembre. Ho vam passar molt bé!
Acompanyat pel crític literari Antoni Gual Lloret, Salvador Casas ens va anar aclarint diferents passatges d’Ombres al barri vell fins al punt de fer-nos sentir dins de la novel·la patint els ensurts que l’autor ha preparat als protagonistes. Tot comença amb un assassinat: el de la Maribel Cortina, restauradora d’art del Museu Diocesà i regidora de l’Ajuntament. Una nit plujosa, per guanyar temps i no fer tard a la cita amb el seu amant, la Maribel s’endinsa en el carreró de Cúndaro, un lloc fosc i humit del Call gironí, on l’espera la mort.

La pluja és una de les constants a “Ombres al barri vell”, fins al punt que la podem considerar un personatge més. A “la ciutat petita i delicada” on Salvador Casas ubica l’acció, gairebé sempre plou. “En realitat, estic parlant de Girona, no de l’actual, sinó de la Girona dels meus records d’infant i adolescent, on sempre plovia”, explicà l’autor, que no esmenta el nom de la ciutat en tota la novel·la, imitant l’obra, “Ciutat petita i delicada”, de l’escriptor gironí Jaume Ministral, ja traspassat. “Potser és el millor que mai s’ha escrit sobre Girona i en cap cas anomena la ciutat”, va concloure.
El sergent Sebastià Oliver i l’agent Montse Martínez, dels mossos d’esquadra, són els encarregats d’investigar el crim, però tot és molt confús. El que ells no poden saber és que la Maribel, abans de morir, va reconèixer el seu assassí i amb les seves últimes forces, i el seu pintallavis, va deixar escrit un número Tres a la paret del fatídic carreró. Quin significat té aquest número Tres? No ho podem desvetllar, però sí que podem dir que té molta importància a la trama i “en principi, era el títol de la novel·la, perquè, a més del Tres escrit per la primera víctima, hi haurà dos assassinats més, hi ha Tres diaris a la ciutat (un d’ells molt crític amb la policia) i, fins i tot, trobareu un personatge que només té Tres dits a la mà esquerra”, comentà Salvador Casas.

Dues veus narratives s’alternen a “Ombres al barri vell”. D’una banda, el director del diari El Dia, sempre disposat a deixar en mal lloc als investigadors, explicarà els fets en primera persona. Per l’altre, un narrador omniscient anirà explicant l’esdevenir de les investigacions per descobrir i detenir un assassí… o assassina molt esmunyedís, mentre els policies segueixen pistes no gaire sòlides. Com a exemple citarem unes petjades de sabates d’una marca molt coneguda identificades al carreró de Cúndaro, al costat del cadàver de la Maribel, que faran anar de corcoll a l’agent Montse Martínez. En resum, el lector es trobarà amb una narració “que té com a punt central un delicte, amb acció, girs inesperats i un final sorprenent. Tot el que es demana a una novel·la d’intriga ho trobareu a “Ombres al barri vell”, apuntà l’autor.

Salvador Casas va néixer a Santa Coloma de Farners (Girona), i treballà com a cobrador d’autobús, empleat municipal i empleat de banca. Aficionat a la novel·la negra, des de 2001 va cursar diferents cursos d’escriptura i narrativa, que van desembocar en el seu debut com a novel·lista en 2006 amb la publicació de la novel·la Temps difunt, guanyadora del VII premi literari del Col·legi d’advocats de Mataró. Li van seguir L’impostor accidental (2007) i Samba per a un difunt (2017). La seva quarta novel·la, Un cadàver inquiet, finalista de l’III Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana, va ser publicada amb el número 38 en la col·lecció Crims.cat d’Editorial Alrevés. Així mateix, el seu relat Negra és la nit va ser un dels cinc guardonats amb el Premi del jurat del Quart Concurs de Relats El vi fa sang 2018, i Una mort merescuda va obtenir el premi del VI concurs de relats criminals Planeta Lletra 2020. En 2022 publicà Matrioshka, amb Terra Ignota, on els protagonistes s’enfronten a la temible bratva russa. El 2023,Turment i glòria d’un castrato (Edicions Balèria), guanya el Premi Vila de Porreres, Mallorca, i Jo he robat el manuscrit Voynich (Brau Edicions) escrita a quatre mans amb Josep Torrent, obté el VI Premi Empordà de Novel·la 2023. “Ombres al barri vell”, una novel·la clàssica d’intriga policial ha estat recentment publicada per Brau Edicions. Pertany als grups literaris Verum Fictio i Libertània Associació Literària.
A “Ombres al barri vell”, qui la fa la paga! No te la perdis!